![]() |
| La família Camps |
L’Observatori ja es va constuir amb una vivenda al baixos pensada per la familia que hi anés a viure. Disposava d’aigua corrent i electricitat. Poc abans de la inauguració oficial, l’any 1904, s’hi va instal·lar el primer conserge, en Gabriel Campo Pérez amb la seva dona, la Juliana Cunchillos i els seus dos fills, el petit Gabriel i en Santiago. Les tasques del conserge consistien en el manteniment de l’instrumental, la vigilància de les instal·lacions i terrenys que envoltaven l’edifici i l’atenció de les nombroses visites diurnes que rebia l’Observatori.
Els Campo estaven molt ben integrats en la vida científica del Fabra. Sovint compartien taula i tertúlia amb els astrònoms. Fins i tot tenien una habitació sempre a punt per a que els científics poguessin passar les nits.
Del terreny que envoltava l’edifici també se’n cuidava el conserge. Disposava de petites feixes al vessant Sud on hi conreva per a l’alimentació familiar utilitzant l’aigua de la pluja recollida de les teulades de l’edifici. També criaven conills, gallines i cabres. Era molt habitual l’intercanvi d’aliments i la col·laboració amb els veïns de la zona car era una època de subsistència.
El petit Gabriel, molt aplicat en ciències, va esdevenir observador meteorològic del mateix Fabra. Ho seria des del 1919 fins el 1981 essent, encara avui, el meteoròleg amb més anys d’observació acumulats al nostre Observatori. Amb el seu germà Santiago, compaginàven els seus oficis amb l’acollida de visitants al Fabra, mentre ajudaven al pare.
Quan es casen els dos germans, incorporen les seves famílies a la vida domèstica del Fabra, de manera que, a finals dels anys 20, convieuen a l'edifici els tres matrimonis. L'any 1924 neix al Fabra la Margarida Campo, filla de'n Gabriel i la Lorenza, i l'any 1929 en Santiago i la Guadalupe tenen la Maria. L'espai limitat fa que el Gabriel i la seva família marxin a viure a la ciutat. Tanmateix pujarà al Fabra diariament, sempre en transport públic, per fer amb puntualitat l’observació meteorològica del matí i també els diumenges pels àpats familiars on es retrobava tota la familia.
D’aquella època tenen bon record els fills d’en Gabriel, la Margarida i l’Antonio Campo que sortosament encara avui en dia ens poden explicar aquests fets tan entranyables; com quan pujaven fins a la font de la Llicorella a fer un berenar tot contemplant la ciutat o l’afició fotogràfica del seu pare que ens ha permès retrobar les imatges que us mostrem en aquest article.
L’esclat de la Guerra Civil no va aturar l’activitat científica de l’Observatori Fabra. L’edifici va esdevenir en diverses ocasions un petit camp de refugiats per alguns dels membres de la Reial Acadèmia de Ciències i la familia Campo en va ser l’amfitriona d’aquella gent atemorida. Per als nens dels Campo la terrassa de l’edifici era un mirador tristament privilegiat per contemplar el bombardeig de la ciutat des de la seguretat de la distància. Aquella imatge els quedà per sempre gravada a la memòria.
L’any 1948 mor Gabriel Campo Pérez, el primer conserge que va tenir l’Observatori. Des d’aleshores el seu fill Santiago ocupà el seu lloc. Per aquella època la relació entre l’Observatori Fabra i els mecànics del funicular del Tibidabo i del Tramvia blau era molt estreta. Sovint aquests col·laboraven en les tasques de manteniment dels mecanismes del telescopi i la cúpula. Els vincles d’amistat eren forts. D’aquesta manera la filla d’en Santiago, la Maria, coneix en Domingo Vera, amb qui es va acabar casant. El matrimoni es queda a viure al Fabra, on el seus fills Joan Antoni i Maria també hi van nèixer.
La Maria, el seu pare Santiago i el seu oncle Gabriel sovint eren les persones encarregades d’acompanyar als nombrosos grups de visitants que arribaven a l’Observatori durant les dècades dels 50, 60, 70 i 80. Es dedicaven a les visites diurnes; les nocturnes, de més contingut científic, eren responsabilitat dels astrònoms. La Maria, a més, s’encarregava de posar ordre a la biblioteca. El públic era sempre rebut al jardí de l’observatori, el jardí dels Campo, ple aleshores d’enormes hortènsies. El tracte era sempre exquisit i atent per part d’aquells que en realitat ensenyaven casa seva. La Maria, en Santiago i en Domingo eren molt coneguts i estimats a Vallvidrera.
D’aquesta manera, qui dies passa anys empeny, una familia dedicada en cos i ànima a l’Observatori Fabra var anar perdent, com es llei de vida, els seus membres. En Domingo mor el 1977 i Gabriel Campo fill l’any 1981. Santiago decideix jubilar-se del seu càrrec de conserge l’any 1982 quan la vista ja no li permet treballar en condicions. Aquell mateix any pren la dura decisió de marxar del l’observatori amb la seva dona i la Maria per viure a una casa prop del Tibidabo. Allà hi trobarien més seguretat per la proximitat amb altres veïns, que no pas en l’aïllament del Fabra. És el final de la història dels Campo a l’Observatori. La Maria, però, va continuar fent tasques al Fabra amb el que va estar vitalment lligada fins la seva mort, l’any 2003.
Actualment no hi viu ningú al Fabra. És només un lloc de treball per als que hem tingut la fortuna d'acabar laboralment lligats a aquest edifici. El lligam, però, va més enllà de les hores de feina. Aquí es respira història i un profund respecte per aquells que hi va viure i tenen aquí els seus records d'infància.
