El Jordi Dachs, investigador del CSIC, doctor en Ciències del Mar per l'UPC acaba de tornar aquest mes de juliol de l'Expedició Malaspina 2010, amb el vaixell Hespérides. Amb el seu equip han estat recorrent el món durant un any fent medicions en mars i oceans per tal d'estudiar la distribució global dels contaminants, els processos d'acumulació i el canvi climàtic que afecta la seva mobilització i els efectes tòxics sobre els microorganismes.
Els estudis que han fet han estat a 4.000 metres de profunditat.
Amb 30 minuts, posar-nos al dia d'un any de recerca no era fàcil. Sí que ens van quedar uns quants conceptes clars:
- El consum d'energia i aigua ha augmentat exponencialment des de l'any 1950.
- Hi ha unes 200.000 substàncies orgàniques sintètiques, roba, pesticides, additius, productes farmacèutics, etc. que contaminen les cadenes tròfiques: de l'aire passa a l'herba, als animals, als rius, als mars, al pancton, als peixos i a l'home.
El fluor, per exemple, està el productes ignífugs dels ordinadors, en roba impermeabilitzada com el Gore-Tex i en els recobriments de tefló de les paelles... Aquest component es volatilitza o bé passa a través de l'aigua al clavegueram i al mar.
Entre la detecció d'un perill per a la salut i la prohibició d'un determinat component, hi ha un decalatge d'uns 5-10 anys. Els lobbys que fabriquen aquests productes fan pressió als governs per minimitzar la seva prohibició i, quan finalment la reducció o prohibició s'ha aconseguit, ja estan sortin al mercat productes amb un nou potencial d'emissions no poru conegut. En aquest sentit, el Jordi Dachs ens va donar la bona notícia que actualment, abans de treure al mercat un producte ha de passar obligatoriament per determinades proves sobre els seus afectes mediambientals.
Per exemple, els nonylfenols, detergents que ja es van prohibir fa temps, s'ha descobert que al cap de 50 anys, des de l'Antàrtida, es tornen a volatilitzar. Aquests detergents, per causa de les temperatures elevades anaven a l'atmòsfera, d'allà migraven a zones fredes com a l'Antàrtida i es precipitaven al gel i a l'oceà...i ara, tornen a l'atmòsfera de nou.
El Jordi Dachs ens va fer veure que contaminant que es "desintegren" amb poc temps, tenen un impacte menys greu, però que d'aquesta desintegració en poden sorgir altres contaminants més persistents.
No entrem en pànic! Tenim un equip de científics preparats i amatents que fan medicions i anàlisis per conèixer els nivells d'aquests contaminants i per alertar sobre la necessitat de regulació.
Nosaltres ens vam quedar amb ganes de saber-ne més sobre l'expedició, sobre els processos de contaminació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada